Proposta d’acord presentada pel Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà, per a incloure en l’ordre del dia de la propera sessió plenària d’aquest Ajuntament
ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
A L’ESPAI CULTURAL DEL CONVENT.
Part expositiva:
L’Espai Cultural i Jove el Convent
L’església i convent de Sant Antoni de Pàdua (actual espai cultural i jove de Torà) és una construcció d’estil barroc, datada al s. XVIII, l’edifici es començà a construir l’any 1697 i l’església es consagrà l’any 1760. És un dels pocs monuments d’aquest temps, ben conservat a les nostres terres. El convent fou habitat pels franciscans fins l’any 1835, any en que fou abandonat per l’esmentada comunitat, i la seva església quedà sense culte. El que era convent resta en mans privades i ara és destinat a petites vivendes, però no s’ha fet malbé la seva estructura interior monacal.
Annexa al convent trobem l’església de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta presenta una estructura d’una sola nau, amb volta de canó i ampli creuer central i es rehabilità fa pocs anys .
L’esmentada església fou adquirida per l’Ajuntament de Torà mitjançant escriptura de compravenda amb el Bisbat de Solsona a 10 de novembre de 1981, i inscrita en el Registre de la Propietat de Solsona amb data 15 de desembre de 1982 (assentament núm. 2157 del Diari 42).
L’edifici fou comprat mitjançant donatius recollits per part del Patronat Artístic Local de Torà, entitat que es convertí en l’actual Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT); el local, per tant, és propietat municipal i desenvolupa la funció d’espai cultural i jove.
L’ajuntament de Torà ha portat a terme diferents actuacions en aquest espai, les últimes a partir dels projectes de rehabilitació (redactat pels arquitectes A. Martí i J. Esteve, el novembre de 2008) i d’equipaments (redactat pels arquitectes A. Martí, J. Esteve i L. Verdés, el març de 2010)
Les barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent.
Malgrat les actuacions dutes a terme, en aquest espai continua havent-hi barreres arquitectòniques i en cap dels projectes esmentats es preveu la seva eliminació, malgrat l’obligació legal de garantir l’accessibilitat a tots els edificis d’ús públic.
En la sessió pública ordinària de 18 de juliol de 2002 es va debatre una proposta del Grup Municipal de la CUP sobre eliminació de barreres arquitectòniques en la que, a banda d’actuacions en altres espais públics de la vila, es proposava la “col•locació d’una rampa per a la superació dels esglaons d’accés a l’edifici des de l’exterior i d’una altra per a superar els esglaons existents a l’interior. Millorar l’accés a la vorera”. La proposta va aprovar-se pel que fa a la resta d’actuacions proposades i, segons recull l’acta del ple, “La Sra. Alcaldessa manifesta que en les obres noves ja s’està fent, tal com preveu la regulació al respecte per a obra nova o de reforma. En el cas del Convent de Sant Antoni de Pàdua no es va fer, atès que es va parlar amb Patrimoni, i es va optar per tenir a mà un sistema d’accés mitjançant una plataforma de fusta per no tenir que tocar les escales de pedra”.
Efectivament es va fer una rampa de fusta i habitualment es col•locava a l’entrada de l’edifici amb motiu dels actes que es duien a terme en aquest espai. D’aquesta manera, tot i no complir l’estipulat per la llei, amb la col•locació puntual de la rampa de fusta es facilitava l’accés a l’espai.
Amb l’augment de la inversió pública realitzada durant els darrers anys, justificada per la voluntat d’una major utilització de l’espai del convent, no només per a activitats culturals sinó també com a espai jove, cal preveure un progressiu augment de les activitats en aquest edifici i, en conseqüència, entenem que es totalment injustificable l’incompliment de la legislació referent a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
A més, cal tenir en compte que en alguns casos s’han dut a terme activitats organitzades pel mateix ajuntament (com el cas de l’exposició de pintura de l’última Festa Major) que van obrir-se al públic sense col•locar la rampa d’accés.
Legislació:
El 25 de novembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991). Aquesta llei té per objecte “garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat i la utilització des béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d’ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial”.
El 24 de març de 1995 va aprovar-se el Decret 135/1995 de desplegament de la llei 20/1991, que establia les mesures concretes a aplicar per a aconseguir els objectius fixats per la llei. En aquest Decret es concreten les mesures que cal aplicar en cada cas. Tota aquesta informació legislativa i tècnica està recollida en el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, publicat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, amb el suport tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.
El Codi d’Accessibilitat de Catalunya fixa les característiques tècniques (amplades, alçades, longituds, desnivells...) permeses per les normes d’accessibilitat urbanística, en l’edificació i en el transport. Entre les moltes descripcions tècniques d’elements i espais diversos n’hi ha algunes que caldria aplicar a l’Espai Cultural i Jove el Convent:
Rampes adaptades. L’amplada útil de pas ha de ser com a mínim de 90 cm, els pendents longitudinals no poden superar el 12% en trams curts o el 8% en trams més llargs...
Serveis higiènics adaptats. Les portes han de tenir una amplada mínima de 80 cm, i han d’obrir cap a l’exterior, estableix les alçades màximes i mínimes del rentamans, dels miralls i del wàter, el wàter ha de tenir una barra de suport...
Paviments. Els paviments i els terres dels elements descrits en tots els punts anteriors han de ser durs, no lliscants i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
Per tot l’exposat, proposem que l’Ajuntament de Torà prengui els següents acords
1. Encarregar, de manera immediata, un Projecte o document tècnic d’eliminació de barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent, que garanteixi l’accessibilitat permanent a aquest espai públic, d’acord amb el previst per Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991) i el Codi d’Accessibilitat de Catalunya
2. Dur a terme les actuacions necessàries que estableixi el Projecte d’eliminació de barreres arquitectòniques el més aviat possible i sempre amb anterioritat a qualsevol altra actuació a l’esmentat espai.
El Portaveu de la CUP
Josep A. Vilalta
Notes:
1. La descripció de l’espai de la part expositiva d’aquesta proposta es extreta, en bona part, de la memòria del Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC).
2. Entenem que tenint en compte el paper desenvolupat per l’APACT en l’adquisició i la gestió d’aquest espai està justificat que es consulti el parer d’aquesta entitat en relació a la millor manera d’eliminar les barreres arquitectòniques existents, sempre i quan els acords als que es pugui arribar no siguin solucions puntuals, com la rampa de fusta, sinó permanents.
3. Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/1526/91331154.pdf
Documentació gràfica:
Fotografies de l’exterior i de l’interior de l’Espai Cultural i Jove el Convent, durant l’exposició de pintura que s’hi realitzà amb motiu de la Festa Major de Torà, el 28 d’agost de 2010.
ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
A L’ESPAI CULTURAL DEL CONVENT.
Part expositiva:
L’Espai Cultural i Jove el Convent
L’església i convent de Sant Antoni de Pàdua (actual espai cultural i jove de Torà) és una construcció d’estil barroc, datada al s. XVIII, l’edifici es començà a construir l’any 1697 i l’església es consagrà l’any 1760. És un dels pocs monuments d’aquest temps, ben conservat a les nostres terres. El convent fou habitat pels franciscans fins l’any 1835, any en que fou abandonat per l’esmentada comunitat, i la seva església quedà sense culte. El que era convent resta en mans privades i ara és destinat a petites vivendes, però no s’ha fet malbé la seva estructura interior monacal.
Annexa al convent trobem l’església de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta presenta una estructura d’una sola nau, amb volta de canó i ampli creuer central i es rehabilità fa pocs anys .
L’esmentada església fou adquirida per l’Ajuntament de Torà mitjançant escriptura de compravenda amb el Bisbat de Solsona a 10 de novembre de 1981, i inscrita en el Registre de la Propietat de Solsona amb data 15 de desembre de 1982 (assentament núm. 2157 del Diari 42).
L’edifici fou comprat mitjançant donatius recollits per part del Patronat Artístic Local de Torà, entitat que es convertí en l’actual Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT); el local, per tant, és propietat municipal i desenvolupa la funció d’espai cultural i jove.
L’ajuntament de Torà ha portat a terme diferents actuacions en aquest espai, les últimes a partir dels projectes de rehabilitació (redactat pels arquitectes A. Martí i J. Esteve, el novembre de 2008) i d’equipaments (redactat pels arquitectes A. Martí, J. Esteve i L. Verdés, el març de 2010)
Les barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent.
Malgrat les actuacions dutes a terme, en aquest espai continua havent-hi barreres arquitectòniques i en cap dels projectes esmentats es preveu la seva eliminació, malgrat l’obligació legal de garantir l’accessibilitat a tots els edificis d’ús públic.
En la sessió pública ordinària de 18 de juliol de 2002 es va debatre una proposta del Grup Municipal de la CUP sobre eliminació de barreres arquitectòniques en la que, a banda d’actuacions en altres espais públics de la vila, es proposava la “col•locació d’una rampa per a la superació dels esglaons d’accés a l’edifici des de l’exterior i d’una altra per a superar els esglaons existents a l’interior. Millorar l’accés a la vorera”. La proposta va aprovar-se pel que fa a la resta d’actuacions proposades i, segons recull l’acta del ple, “La Sra. Alcaldessa manifesta que en les obres noves ja s’està fent, tal com preveu la regulació al respecte per a obra nova o de reforma. En el cas del Convent de Sant Antoni de Pàdua no es va fer, atès que es va parlar amb Patrimoni, i es va optar per tenir a mà un sistema d’accés mitjançant una plataforma de fusta per no tenir que tocar les escales de pedra”.
Efectivament es va fer una rampa de fusta i habitualment es col•locava a l’entrada de l’edifici amb motiu dels actes que es duien a terme en aquest espai. D’aquesta manera, tot i no complir l’estipulat per la llei, amb la col•locació puntual de la rampa de fusta es facilitava l’accés a l’espai.
Amb l’augment de la inversió pública realitzada durant els darrers anys, justificada per la voluntat d’una major utilització de l’espai del convent, no només per a activitats culturals sinó també com a espai jove, cal preveure un progressiu augment de les activitats en aquest edifici i, en conseqüència, entenem que es totalment injustificable l’incompliment de la legislació referent a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
A més, cal tenir en compte que en alguns casos s’han dut a terme activitats organitzades pel mateix ajuntament (com el cas de l’exposició de pintura de l’última Festa Major) que van obrir-se al públic sense col•locar la rampa d’accés.
Legislació:
El 25 de novembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991). Aquesta llei té per objecte “garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat i la utilització des béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d’ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial”.
El 24 de març de 1995 va aprovar-se el Decret 135/1995 de desplegament de la llei 20/1991, que establia les mesures concretes a aplicar per a aconseguir els objectius fixats per la llei. En aquest Decret es concreten les mesures que cal aplicar en cada cas. Tota aquesta informació legislativa i tècnica està recollida en el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, publicat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, amb el suport tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.
El Codi d’Accessibilitat de Catalunya fixa les característiques tècniques (amplades, alçades, longituds, desnivells...) permeses per les normes d’accessibilitat urbanística, en l’edificació i en el transport. Entre les moltes descripcions tècniques d’elements i espais diversos n’hi ha algunes que caldria aplicar a l’Espai Cultural i Jove el Convent:
Rampes adaptades. L’amplada útil de pas ha de ser com a mínim de 90 cm, els pendents longitudinals no poden superar el 12% en trams curts o el 8% en trams més llargs...
Serveis higiènics adaptats. Les portes han de tenir una amplada mínima de 80 cm, i han d’obrir cap a l’exterior, estableix les alçades màximes i mínimes del rentamans, dels miralls i del wàter, el wàter ha de tenir una barra de suport...
Paviments. Els paviments i els terres dels elements descrits en tots els punts anteriors han de ser durs, no lliscants i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
Per tot l’exposat, proposem que l’Ajuntament de Torà prengui els següents acords
1. Encarregar, de manera immediata, un Projecte o document tècnic d’eliminació de barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent, que garanteixi l’accessibilitat permanent a aquest espai públic, d’acord amb el previst per Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991) i el Codi d’Accessibilitat de Catalunya
2. Dur a terme les actuacions necessàries que estableixi el Projecte d’eliminació de barreres arquitectòniques el més aviat possible i sempre amb anterioritat a qualsevol altra actuació a l’esmentat espai.
El Portaveu de la CUP
Josep A. Vilalta
Notes:
1. La descripció de l’espai de la part expositiva d’aquesta proposta es extreta, en bona part, de la memòria del Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC).
2. Entenem que tenint en compte el paper desenvolupat per l’APACT en l’adquisició i la gestió d’aquest espai està justificat que es consulti el parer d’aquesta entitat en relació a la millor manera d’eliminar les barreres arquitectòniques existents, sempre i quan els acords als que es pugui arribar no siguin solucions puntuals, com la rampa de fusta, sinó permanents.
3. Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/1526/91331154.pdf
Documentació gràfica:
Fotografies de l’exterior i de l’interior de l’Espai Cultural i Jove el Convent, durant l’exposició de pintura que s’hi realitzà amb motiu de la Festa Major de Torà, el 28 d’agost de 2010.
