Moció per a l'eliminació de les barreres arquitectòniques al convent

Proposta d’acord presentada pel Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà, per a incloure en l’ordre del dia de la propera sessió plenària d’aquest Ajuntament

ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
A L’ESPAI CULTURAL DEL CONVENT.

Part expositiva:

L’Espai Cultural i Jove el Convent

L’església i convent de Sant Antoni de Pàdua (actual espai cultural i jove de Torà) és una construcció d’estil barroc, datada al s. XVIII, l’edifici es començà a construir l’any 1697 i l’església es consagrà l’any 1760. És un dels pocs monuments d’aquest temps, ben conservat a les nostres terres. El convent fou habitat pels franciscans fins l’any 1835, any en que fou abandonat per l’esmentada comunitat, i la seva església quedà sense culte. El que era convent resta en mans privades i ara és destinat a petites vivendes, però no s’ha fet malbé la seva estructura interior monacal.

Annexa al convent trobem l’església de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta presenta una estructura d’una sola nau, amb volta de canó i ampli creuer central i es rehabilità fa pocs anys .

L’esmentada església fou adquirida per l’Ajuntament de Torà mitjançant escriptura de compravenda amb el Bisbat de Solsona a 10 de novembre de 1981, i inscrita en el Registre de la Propietat de Solsona amb data 15 de desembre de 1982 (assentament núm. 2157 del Diari 42).

L’edifici fou comprat mitjançant donatius recollits per part del Patronat Artístic Local de Torà, entitat que es convertí en l’actual Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT); el local, per tant, és propietat municipal i desenvolupa la funció d’espai cultural i jove.

L’ajuntament de Torà ha portat a terme diferents actuacions en aquest espai, les últimes a partir dels projectes de rehabilitació (redactat pels arquitectes A. Martí i J. Esteve, el novembre de 2008) i d’equipaments (redactat pels arquitectes A. Martí, J. Esteve i L. Verdés, el març de 2010)

Les barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent.

Malgrat les actuacions dutes a terme, en aquest espai continua havent-hi barreres arquitectòniques i en cap dels projectes esmentats es preveu la seva eliminació, malgrat l’obligació legal de garantir l’accessibilitat a tots els edificis d’ús públic.

En la sessió pública ordinària de 18 de juliol de 2002 es va debatre una proposta del Grup Municipal de la CUP sobre eliminació de barreres arquitectòniques en la que, a banda d’actuacions en altres espais públics de la vila, es proposava la “col•locació d’una rampa per a la superació dels esglaons d’accés a l’edifici des de l’exterior i d’una altra per a superar els esglaons existents a l’interior. Millorar l’accés a la vorera”. La proposta va aprovar-se pel que fa a la resta d’actuacions proposades i, segons recull l’acta del ple, “La Sra. Alcaldessa manifesta que en les obres noves ja s’està fent, tal com preveu la regulació al respecte per a obra nova o de reforma. En el cas del Convent de Sant Antoni de Pàdua no es va fer, atès que es va parlar amb Patrimoni, i es va optar per tenir a mà un sistema d’accés mitjançant una plataforma de fusta per no tenir que tocar les escales de pedra”.

Efectivament es va fer una rampa de fusta i habitualment es col•locava a l’entrada de l’edifici amb motiu dels actes que es duien a terme en aquest espai. D’aquesta manera, tot i no complir l’estipulat per la llei, amb la col•locació puntual de la rampa de fusta es facilitava l’accés a l’espai.

Amb l’augment de la inversió pública realitzada durant els darrers anys, justificada per la voluntat d’una major utilització de l’espai del convent, no només per a activitats culturals sinó també com a espai jove, cal preveure un progressiu augment de les activitats en aquest edifici i, en conseqüència, entenem que es totalment injustificable l’incompliment de la legislació referent a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

A més, cal tenir en compte que en alguns casos s’han dut a terme activitats organitzades pel mateix ajuntament (com el cas de l’exposició de pintura de l’última Festa Major) que van obrir-se al públic sense col•locar la rampa d’accés.

Legislació:

El 25 de novembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991). Aquesta llei té per objecte “garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat i la utilització des béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d’ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial”.

El 24 de març de 1995 va aprovar-se el Decret 135/1995 de desplegament de la llei 20/1991, que establia les mesures concretes a aplicar per a aconseguir els objectius fixats per la llei. En aquest Decret es concreten les mesures que cal aplicar en cada cas. Tota aquesta informació legislativa i tècnica està recollida en el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, publicat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, amb el suport tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.

El Codi d’Accessibilitat de Catalunya fixa les característiques tècniques (amplades, alçades, longituds, desnivells...) permeses per les normes d’accessibilitat urbanística, en l’edificació i en el transport. Entre les moltes descripcions tècniques d’elements i espais diversos n’hi ha algunes que caldria aplicar a l’Espai Cultural i Jove el Convent:


 Rampes adaptades. L’amplada útil de pas ha de ser com a mínim de 90 cm, els pendents longitudinals no poden superar el 12% en trams curts o el 8% en trams més llargs...

 Serveis higiènics adaptats. Les portes han de tenir una amplada mínima de 80 cm, i han d’obrir cap a l’exterior, estableix les alçades màximes i mínimes del rentamans, dels miralls i del wàter, el wàter ha de tenir una barra de suport...

 Paviments. Els paviments i els terres dels elements descrits en tots els punts anteriors han de ser durs, no lliscants i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.

Per tot l’exposat, proposem que l’Ajuntament de Torà prengui els següents acords

1. Encarregar, de manera immediata, un Projecte o document tècnic d’eliminació de barreres arquitectòniques a l’Espai Cultural i Jove el Convent, que garanteixi l’accessibilitat permanent a aquest espai públic, d’acord amb el previst per Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei 20/1991) i el Codi d’Accessibilitat de Catalunya

2. Dur a terme les actuacions necessàries que estableixi el Projecte d’eliminació de barreres arquitectòniques el més aviat possible i sempre amb anterioritat a qualsevol altra actuació a l’esmentat espai.

El Portaveu de la CUP

Josep A. Vilalta

Notes:

1. La descripció de l’espai de la part expositiva d’aquesta proposta es extreta, en bona part, de la memòria del Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC).

2. Entenem que tenint en compte el paper desenvolupat per l’APACT en l’adquisició i la gestió d’aquest espai està justificat que es consulti el parer d’aquesta entitat en relació a la millor manera d’eliminar les barreres arquitectòniques existents, sempre i quan els acords als que es pugui arribar no siguin solucions puntuals, com la rampa de fusta, sinó permanents.

3. Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/1526/91331154.pdf

Documentació gràfica:

Fotografies de l’exterior i de l’interior de l’Espai Cultural i Jove el Convent, durant l’exposició de pintura que s’hi realitzà amb motiu de la Festa Major de Torà, el 28 d’agost de 2010.

Recurs de reposició Carrer Montsec

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORÀ.

RECURS ADMINISTRATIU DE REPOSICIÓ.

En Josep Antoni Vilalta i Coletes, amb Document d’Identitat número xx.xxx.xxx-x i domicili, a efectes de notificacions, al carrer xxxxxx, número x, de Torà, actuant com a regidor i portaveu del Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en aquest Ajuntament

EXPOSA

I. –Que el 23 de febrer de 2007 la Junta de Govern Local acorda encarregar la redacció d’un projecte d’urbanització del carrer Montsec a l’arquitecte Sr. Joan Viladrich i Ros.

II. –Que el 15 de juny de 2007 l’arquitecte Sr. Joan Viladrich i Ros. presenta a aquest ajuntament un “avanç del projecte d’urbanització del carrer Montsec”.

III. –Que el 9 de juliol de 2007 la Sra. Josefina Benet i Giné, arquitecta tècnica del Consell comarcal de la Segarra, al servei de l’ajuntament de Torà emet un informe respecte a l’”avanç” de projecte d’urbanització del carrer Montsec, esmentat en el punt anterior, en el que s’informa que aquest només conté informació gràfica, motiu pel qual considera que disposa d’informació insuficient, i requereix al tècnic redactor que en el termini d’un mes aporti un projecte executiu.

IV. -Que el 5 de setembre de 2007 el Sr. Joan Viladrich i Ros, arquitecte col•legiat núm. 6224/3, entra al registre d’aquest ajuntament un projecte bàsic i d’urbanització del carrer Montsec. En el plànol número 4 d’aquest projecte (“secció transversal tipus”) s’observa una amplada de voreres d’un metre amb el fanal col•locat al damunt d’aquestes.

V. -Que en el ple ordinari de 9 de novembre de 2007 s’inclou, en el punt 3 de l’ordre del dia, l’aprovació, si s’escau, del projecte d’urbanització del carrer Montsec. En el decurs del debat sorgeixen diferents dubtes sobre alguns aspectes tècnics del projecte redactat pel Sr. Joan Viladrich, entre ells que l’amplada de les voreres (d’un metre) que combinada amb el fet que els fanals estiguin situats just al mig de la vorera impedeixen passar a persones que es desplacen en cadira de rodes. Aquests dubtes fan que l’alcalde, Sr. Domènec Oliva i Bonsfills, decideixi retirar l’aprovació d’aquest projecte de l’ordre del dia per a tornar-lo a estudiar abans de proposar la seva aprovació en un ple posterior.

VI. -Que el 5 de desembre de 2007, la Sra. Josefina Benet i Giné, com a tècnica al servei de l’ajuntament de Torà, emet un informe on, d’acord amb les observacions fetes durant el ple ordinari de 9 de novembre, informa que “amb una vorera d’1 m d’amplada, amb l’enllumenat públic sobre la vorera permet, deixar un pas de 0,80 cm (entenc que vol dir 0,80 m) lliures pel pas de persones amb cadira de rodes, sempre i quan la columna de la lluminària sigui elegida i col•locada amb aquest objectiu” i, d’acord amb aquest criteri, requereix al tècnic redactor del projecte d’urbanització la modificació d’aquest, fixant com a condició per a la seva aprovació “que en qualsevol tram de vorera ha de quedar lliure de pas una amplada de 80 cm, tenint en compte que l’enllumenat públic es fa sobre columna”.

VII. -Que el 18 de gener de 2008 el Sr. Joan Viladrich i Ros aporta un plànol modificat del projecte (plànol número 3) on es detalla la secció de vorera i del bàcul d’il•luminació col•locat de manera que quedin 80 cm de pas.

VIII. -Que el 18 de febrer de 2008 la Sra. Josefina Benet i Giné, com a tècnica al servei de l’ajuntament de Torà, emet un nou informe respecte a la darrera modificació del projecte presentat pel Sr. Joan Viladrich. En aquest cas la Sra. Benet informa favorablement del projecte atès que “es respecta el pas lliure de 80 cm a tot el llarg de les voreres”.

IX. –Que en el ple ordinari de 7 de març de 2008 s’inclou, en el 2on punt de l’ordre del dia, l’aprovació del projecte d’urbanització del carrer Montsec. En el decurs del debat d’aquest punt, el regidor sotasignant manifesta la seva disconformitat amb el projecte presentat, atès que el pas lliure de vorera que queda entre la línia de façana i els fanals d’il•luminació és de 80 cm i el Codi d’accessibilitat de Catalunya estableix una amplada mínima de 90 cm i que aquesta amplada mínima, segons les consultes fetes, són d’obligat compliment en les obres d’urbanització. Després de que el portaveu de l’altre grup a l’oposició, Sr. Magí Coscollola i Andreu, es pronunciés en sentit semblant, l’alcalde Sr. Domènec Oliva i Bonsfills va decidir retirar de l’ordre del dia l’aprovació del projecte d’urbanització del carrer Montsec.

X. -Que l’11 de març de 2008 la tècnica de l’Ajuntament, Sra. Josefina Benet i Giné, en relació al compliment de la normativa d’accessibilitat (Llei 20/1991 i Decret 135/1995) del projecte d’urbanització del carrer Montsec, informa que : “1- Que la Llei en el seu art. 4.1. diu. “la urbanització de les vies públiques... s’ha d’efectuar de tal manera que resultin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda”. “2- Que el Decret, en el cap. 2, art. 11.1 diu que aquesta urbanització. “s’ha d’efectuar de manera que resulti adaptada a les persones de mobilitat reduïda” i en l’art. 13.1 es diu que una via es considera adaptada si compleix els requisits establerts en l’apartat 1.1 de l’annex 1.” “3- Que en l’annex 1 i en l’apartat 1.1 “Itinerari de vianants adaptat” s’estableixen les normes d’accessibilitat urbanística per aquest tipus d’itinerari i que són les següents: NORMA: amplada lliure mínima 0,90 m. PROJ. D’URBANITZACIÓ: compleix vegis annex 7”. “4- Que el projecte d’urbanització del carrer Montsec compleix tots els paraments establerts en l’annex 1.1.1, tenint en compte l’establert en l’annex 7 del mateix Decret “Principals paràmetres d’accessibilitat” i on es diu, en l’apartat 7.2.1, “Moviments en línia recta”, “les amplades útils de pas són les següents: 80 cm per superar un obstacle aïllat”. Es a dir la tècnica Sra. Benet reconeix d’obligat compliment els requisits fixats en l’annex 1.1.1 i alhora reconeix que el projecte subjecte del seu informe només compleix els d’un annex diferent (el 7) amb un requisits inferiors al d’obligat compliment.

XI. -Que el 26 de març de 2008 els Srs. Antoni Martí i Falip i Josep Esteve i Vila, arquitectes del COAC números 15.806-2 i 25.790-7, a requeriment de l’Ajuntament de Torà emeten un informe en relació al compliment del Codi d’accessibilitat del Projecte d’urbanització del carrer Montsec de Torà. En el seu informe esmenten que “la secció proposta transversal del carrer està definit en dos voreres a ambdós costats de 90 cm d’amplada amb via central. Dins d’aquestes voreres s’integren els bàculs de l’enllumenat públic tal com el detall del plànol núm. 3 modificat del projecte indica deixant 80 cm de pas lliure” i en el que conclouen que “el projecte d’urbanització compleix amb els paràmetres establerts en l’annex 1 i en l’annex 7 del Decret 135/1995 de Supressió de Barreres Arquitectòniques”.

XII. -Que en el ple ordinari de 18 d’abril de 2008 es va tornar a incloure, en el 5è punt de l’ordre del dia, l’aprovació, si s’escau, del projecte d’urbanització del carrer Montsec. En aquesta ocasió el projecte d’urbanització del carrer Montsec va ser aprovat per 5 vots a favor i 3 en contra. Segons recull un informe de la Sra. Josefina Benet, datat el 25 d’abril, “segons consta en l’acta de la sessió, el projecte d’urbanització ha quedat aprovat amb la condició d’augmentar l’amplada de les voreres fins a 1,15 m de manera que es respecti, en tots els recorreguts, 80 cm de pas lliure i la columna d’enllumenat quedi encintada per la vorera”. (En el moment de redactar aquest recurs el regidor sotasignant no disposa de l’acta de la sessió plenària ordinària de 18 d’abril de 2008).

XIII. -Que el regidor sotasignant, que en la votació del ple va votar negativament, no trobant ajustad a dret l’acord d’aprovació inicial, va interposar recurs de reposició contra l’esmentat acord

XIV. -Que aquest recurs de reposició contra l’acord de ple d’aprovació inicial del Projecte d’urbanització del carrer Montsec no es va resoldre pel ple perquè, en paraules de la Sra. Secretària d’aquest Ajuntament i segons consta en l’acta de la sessió plenària de 14 de novembre de 2008, “el recurs administratiu presentat no es pot atendre, atenent que no es pot presentar un recurs davant d’un acte de tràmit, llevat si aquest decideix directament o indirectament sobre el fons de l’assumpte, determinant la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims”.

XV. Que en el 8è punt de l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de 14 de novembre es va votar l’”aprovació definitiva” del projecte “Urbanització del Carrer Montsec”, sense que es corregissin els incompliments del Codi d’Accessibilitat de Catalunya que, a parer d’aquest regidor, conté el citat projecte.

XVI. Que el regidor sotasignant, que en la votació sobre l’”aprovació definitiva” del projecte “Urbanització del carrer Montsec” va votar-hien contra i que, no trobant ajustat a dret l’esmentat acord, hi interposa en temps i forma recurs de reposició en base a les següents



AL•LEGACIONS.

1. El Decret 135/1995, i més en concret el seu capítol 2on “Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques” en l’article 11 estableix quina ha de ser la planificació i urbanització d'espais urbans adaptats: “11.1 La planificació i urbanització de les vies públiques, dels parcs i d'altres espais d'ús públic s'ha d'efectuar de manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda”. “11.2 Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de planejament i execució que els despleguen, i també els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic i no seran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris bàsics establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i els preceptes d'aquest Reglament”.

2. Aquesta obligatorietat de garantir l’accessiblilitat ja es recull en la majoria dels diferents informes elaborats a requeriment de l’Ajuntament de Torà, en especial el redactat per la Sra. Josefina Benet i Giné l’11 de març de 2008. Tant aquest informe com el dels Srs Antoni Martí i Josep Esteve, datat el 26 de març de 2008, no deixen clar quins són els paràmetres que cal aplicar per a que un itinerari es consideri adaptat, fent referència alternativament als annexos 1 i 7 del Decret 135/1995. En aquest sentit és especialment confús l’argument emprat per la Sra. Benet l’11 de març quan en el segon punt del seu informe diu que “el Decret, en el cap. 2, art. 11.1 diu que aquesta urbanització s’ha d’efectuar de manera que resulti adaptada a les persones de mobilitat reduïda i en l’art. 13.1 es diu que una via es considera adaptada si compleix els requisits establerts en l’apartat 1.1 de l’annex 1” i tot seguit, en els següents punts del seu informe, ens assabenta que en l’esmentat annex 1, apartat 1.1 s’estableix una amplada lliure mínima de 0,90 m. i que el projecte d’urbanització compleix l’annex 7, més concretament l’apartat 7.2.1, “Moviments en línia recta”, que diu que “les amplades útils de pas són les següents: 80 cm per superar un obstacle aïllat”. És a dir l’infome de la Sra. Josefina Benet i Giné, arquitecta tècnica del Consell comarcal de la Segarra al servei de l’ajuntament de Torà ens remet a un article que esmenta d’obligat compliment (l’annex 1.1.1) i en canvi ens informa que el projecte d’urbanització compleix un article diferent a aquest (annex 7.2.1).Contràriament als informes contradictoris dels diferents tècnics, el sotasignant entén que la norma és molt clara respecte a quin article cal aplicar. Així l’Article 13 del del Decret 135/1995 estableix quines són les condicions mínimes d'accessibilitat: 13.1 Una via pública o un tram d'aquesta es considera adaptada si compleix les condicions d'accessibilitat següents: constitueix un itinerari adaptat de vianants o mixt de vianants i vehicles, segons els requeriments de l'apartat 1.1 de l'annex 1. És ha dir, que com a mínim cal complir obligatòriament l’article 1.1.1 que estableix que “un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents: Tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m”.

3. La lectura dels articles 11 del Decret 135/1995, que fa referència al cas que ens ocupa (els projectes d’urbanització) ens remet a l’article 13 del mateix (referent a les condicions mínimes d’accessibilitat) que, al seu torn, ens remet inequívocament a l’annex 1 article 1.1. En cap cas cap dels dos articles citats ens remeten a l’annex 7 article 2.1.

4. Acollir-se en un cas d’urbanització a l’annex 7 article 2.1, on diu “les amplades útils de pas són les següents: 80 cm: per superar un obstacle aïllat” és, a més, contradictori amb l’annex 1 article 1.1, que fixa com a requisit una amplada lliure mínima de 0,90 m. Cal entendre per tant aquests 80 cm que s’estableixen com a “paràmetre mínim que facilita una maniobra per a superar un objecte aïllat” per a casos diferents al que ens ocupa, possiblement per a superar “obstacles aïllats” existents, ja que en un projecte d’urbanització pendent de desenvolupar encara no hi ha cap “objecte aïllat”.

5. La supressió de barreres arquitectòniques no només és obligatòria sinó que el seu incompliment està tipificada i sancionada per la Llei. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus d'acord amb els criteris que s'indiquen en l’article 67.4 del Decret 135/1995:Tenen la consideració d'infraccions greus les accions o omissions següents: a) Les que incompleixin parcialment la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic.

6. Més enllà de l’estricte compliment dels mínims establerts pel Codi d’accessibilitat de Catalunya, esmentats en els punts anteriors, i tenint en compte que estem parlant d’un projecte d’urbanització encarregat pel propi ajuntament (i que haurà de ser executat per aquest) la decisió d’aplicar mesures que facilitin la mobilitat de tota la població és una decisió de caire polític, en la qual l’equip de govern evidencia la seva voluntat (o la manca d’aquesta) d’impulsar un model d’urbanització que no exclogui cap ciutadana o ciutadà en funció de les seves limitacions. Cal tenir en compte, a més, que parlem de la primera obra d’urbanització aprovada per l’actual equip de govern municipal i que els requisits que s’exigeixin o es deixin d’exigir poden ser entesos com a precedents de cara a futures obres d’urbanització.

Per tot l’exposat

DEMANO

1. Que es tingui per interposat, en temps i forma, el present escrit de recurs administratiu de reposició contra l’acord aprovat en el 8è punt de l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de l'Ajuntament de Torà de 14 de novembre de 2008, referent al projecte d’urbanització del carrer Montsec.

2. Que l’Ajuntament condicioni l’aprovació del projecte d’urbanització del carrer Montsec al compliment de annex 1, apartat 1.1 del Decret 135/1995 on s’estableix que un itinerari de vianants es considera adaptat quan té una amplada lliure mínima de 0,90 m.

Josep Antoni Vilalta i Coletes
Regidor portaveu del grup municipal de la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a l’Ajuntament de Torà

Torà, 11 de desembre de 2008.

Moció usos Xarxa Natura 2000

Moció presentada pel Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà, per a incloure en l’ordre del dia de la propera sessió plenària d’aquest Ajuntament

MOCIÓ SOBRE LES ACTIVITATS PERMESES EN ELS ESPAIS INCLOSOS A LA XARXA NATURA-2000

Atès que el govern de la Generalitat va aprovar l’ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) inclosos en la Xarxa Natura 2000.

Atès que en els annexos de l’esmentat acord l’espai anomenat Valls del Sió-Llobregós, designat amb el codi ES5130016, està inclòs per a formar part de la Xarxa Natura 2000 tant en la llista d'espais proposats com a llocs d'importància comunitària (LIC) com en la llista d'espais designats com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Atès que l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós inclou una part de l’extrem sud del municipi de Torà, en concret la major part de la zona del terme municipal situada al marge esquerre del riu Llobregós.

Atès que amb l’esmentat acord va aprovar-se el document de directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, tant de caire general per a tots els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, de caire general per a cadascuna de les diferents tipologies d’espais i les directrius específiques per a cadascun dels elements de conservació prioritària de cadascuna de les diferents tipologies d’espais.

Atès que en el cas de l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós es destaca com un dels elements a conservar la vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia).

Atès que els hàbitats amb vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) es consideren objectius de conservació prioritaris en els espais de Plana agrícola.

Atès que, malgrat l’esmentat en els dos punts anteriors, l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós no està inclòs en la tipologia d’espais de la Plana agrícola sinó que ho està en la d’espais del Prepirineu.

Atès que l’existència elements considerats de conservació prioritària han condicionat de forma més restrictiva algunes de les directrius aplicades a cada tipologia d’espai. En el cas concret de les àrees amb presència de matollars guixencs s’indica que s'aplicaran mesures reguladores de l’activitat ramadera extensiva, i s’hi prohibiran la “recol•lecció”de llenya i les activitats esportives.

Atès que en els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 poden autoritzar-se activitats extractives però que, segons recull el mateix annex, “en les noves activitats extractives, i les ampliacions de les existents, s’evitaran causar perjudici a la integritat dels espais de la xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai”.

Atès que la direcció General d’Energia i Mines, del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va admetre, amb data 14 de maig de 2007, una sol•licitud presentada per l’empresa Knauf GmbH Espanya, de “permís d’investigació minera per a recurs de la secció c) guix, de 28 quadrícules mineres, anomenat “Solibernats”, número 10213, del Registre miner de Catalunya, els terrenys dels quals es troben situats en els termes municipals de Torà, Ivorra i Castellfollit de Riubregós”.

Atès que la majoria d’aquestes 28 quadrícules mineres, i entre elles la totalitat de les corresponents al terme municipal de Torà, estan incloses a l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós de la Xarxa Natura 2000.

Atès que l’extracció de guix podria entrar en contradicció amb els objectius de conservació prioritària de la vegetació gipsícola

I atès que l’ajuntament de Torà ha manifestat en més d’una ocasió la voluntat de preservar, en general, el variat patrimoni natural del municipi i, més concretament, de protegir i revaloritzar els paisatges de secà, com es va posar de manifest durant la presentació a Vallferosa, el 6 de maig d’aquest any, de l'”Estudi de valoració dels Paisatges de l'Interior Eixut de Catalunya”, elaborat per la Consultoria Ambiental Estudi Ramon Folch per a la Fundació Territori i Paisatge.

Proposem que l’Ajuntament de Torà adopti els següents ACORDS

1. Sol•licitar al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya informació sobre quines activitats agrícoles i ramaderes estan permeses i quines no ho estan en l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós de la Xarxa Natura 2000, adjuntant el text íntegre de la present moció.

2. Sol•licitar a la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya informació sobre quines activitats mineres estan permeses i quines no ho estan en l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós de la Xarxa Natura 2000, adjuntant el text íntegre de la present moció.

3. Sol•licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya informació sobre quines activitats estan permeses i quines no ho estan en l’espai ES5130016 Valls del Sió-Llobregós de la Xarxa Natura 2000, adjuntant el text íntegre de la present moció.

4. Reafirmar la voluntat de l’Ajuntament de Torà de preservar el medi natural del nostre municipi

El Portaveu de la CUP

Josep A. Vilalta

Nota: trobareu més informació sobre els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a la pàgina https://www.gencat.net/diari/4735/06265050.htm